PERSONATGES

PERE DE CADIRETA01. Pere de la Cadireta

Pere de la Cadireta va néixer al mas del mateix nom que hi havia a Moià en la primera meitat del segle XIII. De molt jovenet va entrar en l’orde dels Frares Dominics. Pels voltants de 1250 va estar uns quants anys estudiant llengües àrabs a Tunis i en retornar fou nomenat un dels inquisidors generals del regne d’Aragó. Va residir els darrers anys de la seva vida a la Seu d’Urgell, des d’on actuà contra els càtars. Va morir apedregat l’any 1277. Des de llavors fou considerat sant, encara que mai no ha estat reconegut canònicament com a tal. Va ser un personatge amb fama de cruel i sanguinari, tant, que encara segles després a la zona de la Seu per espantar la canalla, en lloc d’esmentar “l’home del sac”, les mares deien: “Si no et portes bé vindrà fra Pere de la Cadireta i se t’emportarà…”

 


PORTALADA SANT JOSEP ESCULTORS RUBIÓ02. Escultors Rubió

La nissaga dels escultors Rubió es pot considerar pionera en la introducció de les formes del barroc a la Catalunya Central. Joan Rubió era originari de França i va instal•lar-se a Moià pels voltants de 1570. Seguiren el seu taller el seu fill Francesc i el seu nét Jaume. Els seus descendents es traslladaren a Manresa, on també exerciren com a fusters i escultors. Construïren retaules per a diferents esglésies; entre ells cal destacar els de Castellbisbal i Rubí. També treballaren per a l’església de Moià, on construïren diverses peces. Són autors també de la traça i segurament de l’escultura de la portalada de l’antiga església de Sant Josep (1614).


de corde hominis JOAN ALOS SERRADORA03. Joan d’Alòs i Serradora

Joan d’Alòs i Serradora va néixer a Moià l’any 1617. Va estudiar medicina i en fou catedràtic a l’Estudi General de Barcelona. Escriví diversos tractats mèdics, entre ells un llibre de farmàcia: Pharmacopea cathalana sive Antidotarium Barcinonense (1686), i un tractat de cardiologia, De corde hominis disquisitio physiologico-anatomica (1694), considerat un dels més avançats d’Europa en aquell temps. També va tenir diferents intervencions en política, essent conseller tercer de Barcelona en dues ocasions (1657 i 1667) i protometge del Principat a partir de 1673. Va morir a Barcelona l’any 1695.

 

 

 


sant jordi PERE ABADAL MORATÓ04. Pere Abadal (ca. 1630 – 1684)

Pere Abadal era adroguer de Moià i segurament durant la seva estada a Barcelona per aprendre aquest ofici va aprendre també l’art del gravat i la tipografia. Juntament amb els seus fills Josep (1660-1749) i Pau (1663-1749) van produir un gran nombre de gravats xilogràfics (gravats sobre planxes de fusta), la gran majoria de temàtica religiosa, com també llibres i impresos de diferents tipus. Pau Abadal va obrir així mateix taller a Manresa, on juntament amb el seu fill Andreu van seguir l’ofici. Una gran part de les planxes originals es conserven actualment a la Biblioteca de Catalunya i constitueixen una de les més importants col•leccions de gravat xilogràfic que es conserven a Europa.

 

 


CASANOVA-COMES-RAFAEL05. Rafel Casanova i Comes

Rafel Casanova i Comes va néixer a Moià pels voltants de 1660. Era fill d’una família benestant i de ben jove va passar a Barcelona per estudiar-hi lleis. Amb la guerra de Successió s’inicià la seva carrera política: en 1706 fou proclamat conseller tercer de Barcelona; en 1707, ciutadà honrat, i en 1713, conseller en cap, càrrec que duia aparellat el comandament de la milícia ciutadana o “Coronela”. Durant el setge de Barcelona va formar part de la Junta de Guerra que dirigia la resistència. L’Onze de Setembre de 1714, el Duc de Berwick va llançar l’atac final contra la ciutat. En el transcurs de la batalla, Casanova i els prohoms ciutadans s’adreçaren al Portal Nou i, enarborant la bandera de santa Eulàlia, arrossegaren al contraatac diverses companyies de la Coronela, que disputaren un terrible combat cos a cos. Rafel Casanova rebé una bala a la cuixa i hagué de cedir la bandera. Fou hospitalitzat al col•legi de la Mercè, on només no pogué fer res més que acceptar la capitulació de la ciutat. Per temor a la repressió el van fer passar per mort, i més tard fou dut en secret a la casa del seu difunt sogre a Sant Boi de Llobregat. En 1719, aprofitant probablement una amnistia, reaparegué en públic i fins i tot tornà a exercir d’advocat. Posteriorment se’n tornà a Sant Boi, on morí en 1743.


VIÑAS DORDAL FRANCESC  191206. Francesc Viñas i Dordal

Francesc Viñas i Dordal va néixer a Moià l’any 1863 en el si d’una família molt humil i de molt petit ja va manifestar uns grans dots per a la música. A disset anys va anar a Barcelona per treballar en una cereria d’uns seus oncles i alhora prengué lliçons de cant i estudià en el conservatori de música. Va debutar l’any 1888 al Liceu de Barcelona amb l’òpera Lohengrin. A partir d’aquí va iniciar una carrera d’èxits que el va portar pels millors teatres del mon, especialitzant-se sobretot en la interpretació de les obres de Richard Wagner. El 31 de desembre de 1913 va estrenar al Liceu l’òpera Parsifal, essent el primer teatre que la interpretava fora d’Alemanya. Va retirar-se de l’escena l’any 1918. S’havia casat amb la cantant italiana Júlia Novelli, amb qui va tenir una única filla. Va morir a Barcelona el 14 de juliol de 1933. A judici dels experts fou un dels millors cantants de la seva època i destacava sobretot per la seva magnífica veu i la seva gran resistència, especialment en la interpretació de les obres wagnerianes, que reclamen una gran preparació tècnica per a la seva execució.


Picanyol_wikipedia07. Picanyol

Picanyol (Josep Lluís Martínez i Picanyol) va néixer a Moià el 1948. ja des de petit sempre va tenir gran passió pel dibuix, iniciant-se com a dibuixant durant la dècada de 1960. Realitza humor gràfic i entreteniments. El seu personatge més característic és Ot, el bruixot, protagonista de les pàgines que publica a Cavall Fort des de l’any 1971. Ha col•laborat en nombroses revistes, com ara l’Infantil, Oriflama, En Patufet (segona etapa), Matarratos, Penthouse, i diaris, l’Avui, el Diari de Barcelona i el Punt Diari, entre altres.
Entre el 2005 i el 2006, Picanyol es va dedicar a escriure la seva autobiografia, que va publicar amb el títol Històries d’una pensió, on relata les experiències viscudes en els anys cinquanta, quan la seva mare va obrir una pensió a Moià
En el 2010 participà en un projecte de TV3 per a il·lustrar alguns grans temes de la música popular catalana i interpretà Puff, el drac màgic, de Falsterbo. Darrerament ha il·lustrat La Bíblia dels nens (2011) en còmic, que s’ha traduït a diversos idiomes i s’ha editat en països com Itàlia, Estats Units, França, Alemanya … Durant el 2012 ha dibuixat el còmic Francesc i Clara d’Assís i, més recentment, Ignasi de Loiola i Els Salms. El seu projecte actual és La Bíblia en jocs.


MARCEL·LÍ ANTUNEZ ROCA08. Marcel·lí Antúnez i Roca

Marcel·lí Antúnez i Roca va néixer a Moià el 13 de desembre de 1959. És un dels artistes catalans més reconeguts en l´ús de les tecnologies digitals en l’àmbit de la performance mecatrònica i la instal·lació. El 1979 va fundar juntament amb Carles Padrisa, Pere Tantinyà, Quico Palomar i Teresa Puig del grup “La Fura dels Baus” essent-ne membre fins el 1989.
Amb Sergi Caballero i Pau Nubiola va fundar el col•lectiu Los Rinos (1985 – 1992), els primers objectius dels quals giraven entorn del graffiti. Més endavant la seva activitat es va estendre a d’altres formats, des de l’acció pictòrica fins a la vídeo performance, el concert i la instal·lació mural. Com a exemple d’aquesta última es pot esmentar Rinodigestió (1987), un sistema de caixes de fusta i vidre connectades entre si que contenien matèria orgànica en descomposició.
Des de 1992 Marcel•lí Antúnez ha desenvolupat, en solitari, tota una sèrie d’obres en diferents formats. Hom hi aprecia l’interès de l’artista per la biologia, la tecnologia, la societat, la cultura. Tot emprant el dibuix i la pintura com a base de la seva obra per a la plasmació d’idees –ell mateix ho explica en diverses publicacions i al documental El Dibuixant- ha emprat tècniques tan diverses com l’escultura interactiva –de materials orgànics i artificials-, el cultiu de microorganismes i, sobretot, la fusió de la posada en escena –performance- amb la interactivitat i elements pròpiament cinematogràfics com l’animació i la projecció múltiple de pantalles i sistemes de so.


LA-FURA-DELS-BAUS-OPERA-LE-09. La Fura dels Baus

El 1979 neixia a Moià el grup La Fura dels Baus, format inicialment pels moianesos Carlus Padrissa, Pera Tantinyà, Marcel•lí Antúnez i Quico Palomar i Teresa Puig. En els seus inicis feien teatre de carrer i d’animació. A partir de 1983 amb l’espectacle Accions, iniciaren un nou camí, creant un llenguatge teatral totalment rupturista i innovador que els portaria a convertir-se en la companyia d’espectacles catalana més universal. A començaments dels anys noranta es van introduir en altres àmbits artístics, com ara els macroespectacles, el millor exemple dels quals és la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992). Entre els seus espectacles destaquen: Suz o Suz (1985) Tiermon (1988) Noun (1990) MTM (1994) Origens (2010). Actualment un dels principals camps d’actuació de La Fura dels Baus és l’òpera posant en escena obres com El martiri de Sant Sebastià (1997), la flauta màgica (2003), el oro del Rhin (2007) el gran macabre (2009) o Turandot (2011). També han fet incursions en el mon del cinema o la música. El seu darrer gran espectacle ha estat la festa de cap d’any de Barcelona (2014).