Des de fa més de 100 anys, aquesta celebració ha acompanyat el cicle festiu estival de Moià. Instaurada el 1904 pel tenor Francesc Viñas, però, la seva fesomia ha anat variant d’acord amb els canvis socials i culturals de la Vila.
Dijous 17 d’agost la festa ha estat configurada amb un programa activitats culturals diverses que ocuparan tota la jornada que es celebraran al Parc Municipal.
Durant el matí, a les 10.00h s’hi celebrarà la 31a edició del concurs de dibuix, infantil Miquel Lerín-María Vilardell i també els Jocs Familiars de Sostenibilitat i a les 12.00h l’itinerari guiat historico-botànic càrrec dels historiadors Ramon Tarter i Xavier Serrano, per a celebrar la declaració del Parc com a Bé Cultural d’Interès Local. Punt d’inici: Font del Lleó.
La tarda arrancarà amb uns Tastets de Cultura pels racons de la zona superior del llac del Parc Municipal: a les 18.00h, al pont del llac, actuació de la Coral de l’Espai Musical, entitat guardonada amb Premi al Civisme d’enguany. A les 18.30h actuació musical a la Glorieta, a càrrec dels participants del Campus Musical del Moianès, organitzat per Joventuts Musicals de Moià.
A les 19.00h s’iniciarà l’acte central, conduït per David Guerra, amb la plantada de l’arbre de La Festa de l’Arbre Fruiter i homenatge a la vellesa, a la part de baix del Parc Municipal. La Festa d’enguany serà presidida pel compositor i pianista Albert Guinovart que al llarg de l’acte interpretarà una selecció musical.
L’acte conclourà amb la interpretació d’un nou arranjament d’Albert Guinovart acompanyat de la veu de Clara Renom, de l’Himne de l’Arbre Fruiter (musicat originalment per Enric Morera i Viura i lletra de Joan Maragall)
La jornada FAF es clourà al vespre (21.00h) al recinte de l’Espai Cultural Les Faixes amb el concert programat en el marc del Festival Francesc Viñas: l’Òpera escenificada TOSCA, de Giacomo Puccini.
ALBERT GUINOVART _ PRESIDÈNCIA DE L’ACTE
Cada any es convida a presidir l’acte i realitzar un parlament a una personalitat destacada en el terreny cultural, social, laboral o polític. Així han presidit la Festa personalitats tan diverses com els presidents Francesc Macià i Jordi Pujol, la cuinera Carme Ruscalleda o l’abat Cassià M. Just, entre molts d’altres. Enguany la Presidència d’Honor de la Festa d’enguany ha estat atorgada al pianista Albert Guinovart
Fa 25 anys el pianista Albert Guinovart oferia el concert de constitució de les Joventuts Musicals de Moià. Abans ja havia participat repetidament al Festival Internacional de Música Francesc Viñas tot acompanyant Victòria dels Àngels de forma assídua. Aquest any, coincidint amb el 40è aniversari del festival, se l’ha convidat a ser el President de la Festa de l’Arbre creada pel tenor Viñas.
Albert Guinovart és actualment el pianista català de més projecció internacional –acaba de tornar, per exemple, d’actuar al Carnegie Hall de Nova York—, ha actuat amb les millors orquestres internacionals i és un reconegut compositor, no només en el camp de la música clàssica, sinó també com a autor de musicals de gran èxit con Mar i Cel o Flor de Nit. Destaca també com a compositor de bandes sonores per al cinema (El llarg hivern) i sèries televisives con Nissaga de Poder, El Cor de la ciutat o Laberint d’ombres. És també professor d’orquestració i composició a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), i des del 2014 acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts i de Sant Jordi. També ha guanyat el Premi Ciutat de Barcelona de Música de 2014.–
Instauració de la festa
Francesc Viñas i Dordal va néixer a Moià el 1863. Tot i ser fill d’una família humil, va aconseguir fer carrera musical fins al punt d’esdevenir un tenor wagnerià in- ternacionalment reconegut.
Tot i l’èxit, sempre va mantenir una estreta relació amb Moià, però en el transcurs de les seves gires, pogué comparar les endarre- rides condicions del nostre país respecte a la resta d’Europa. Per això el cantant creia necessària una regeneració social, moral i econòmica de la societat de l’època, i és en aquest context que hem de situar la creació de la Lliga en Defensa de l’Arbre Fruiter (1904) i la Festa de l’Arbre Fruiter el 1905. En els seus orígens la festa aglutinava un component econòmic (els arbres frui- ters com a complement a la producció agrícola i la creació d’un sindicat agrí- cola) però també un gran component cívic de convivència i respecte amb els fruiters com a símbol d’un bé comú que beneficia tota la comunitat.
Diversos anys (1905, 1906, 1920, 1930 i 1945) es van fer cavalcades agrícoles on diferents entitats guarnien carrosses.
En un principi la festa era dirigida a la pagesia, amb premis per als qui plantessin més arbres fruiters. Després s’hi afegiren els nois amb la creació de les “lligues” per cuidar els arbres i les noies, que havien de cuidar un plançó per esdevenir “reines de la festa”. Finalment, s’hi va incorporar l’homenatge a la gent gran.
LA PLANTADA DE L’ARBRE era un dels elements centrals de la festa, símbol de l’esforç col·lectiu i cívic del poble. L’HOMENATGE A LA VELLESA Després de la Guerra Civil aquest acte va esdevenir l’eix central de la festa. Cada any es designa una parella d’avis com a representants del col·lectiu homenatjat. La Festa només ha deixat de celebrar-se durant el període de la Guerra Civil. Actualment, encara que molt transformada, la FAF segueix celebrant-se tot reivindicant els valors de civisme i ecologisme.
Last modified: 16 d'agost de 2023