{"id":159,"date":"2018-07-17T10:43:15","date_gmt":"2018-07-17T08:43:15","guid":{"rendered":"http:\/\/www.moia.cat\/web\/?page_id=159"},"modified":"2019-01-03T11:12:35","modified_gmt":"2019-01-03T09:12:35","slug":"historia-i-patrimoni","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.moia.cat\/web\/historia-i-patrimoni\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria i patrimoni"},"content":{"rendered":"
    \n
  • Moi\u00e0 i el Moian\u00e8s<\/span><\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<\/div><\/div>
    \"\"<\/div><\/div>

    El Moian\u00e8s \u00e9s un altipl\u00e0<\/strong> que s\u2019aixeca al centre de Catalunya entre el Pla de Bages, la Plana de Vic i el Vall\u00e8s. Es tracta d\u2019un espai amb personalitat geogr\u00e0fica pr\u00f2pia, ben diferenciada dels territoris que l\u2019envolten i amb unes al\u00e7ades que varien entre 600 i 1000 metres<\/strong>, cosa que fa que es consideri com una comarca natural independent.<\/span>
    \nEl Moian\u00e8s el formen deu municipis<\/strong>: Moi\u00e0, Calders, Monistrol de Calders, l\u2019Estany i Santa Maria d\u2019Ol\u00f3, Castellter\u00e7ol, Castellcir, Granera, Sant Quirze Safaja\u00a0 i Collsuspina. La seva extensi\u00f3 total \u00e9s de 335 km\u00b2 i t\u00e9 una poblaci\u00f3 censada d\u201911.417 habitants.<\/strong><\/span><\/p>\n

    Si b\u00e9 tradicionalment l\u2019economia del Moian\u00e8s es basava en l\u2019agricultura, en els darrers anys aquesta ha anat perdent pes espec\u00edfic en favor de la ind\u00fastria.<\/strong> El sector serveis, localitzat principalment a Moi\u00e0 i Castellter\u00e7ol com a nuclis m\u00e9s importants de poblaci\u00f3, ha anat agafant import\u00e0ncia, i m\u00e9s modernament el turisme, que mira de desenvolupar el gran potencial que en aquest sector t\u00e9 el Moian\u00e8s.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div>

      \n
    • Va passar fa \u2026 Ara fa cent mil anys<\/span><\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<\/div><\/div>
      \"\"<\/div><\/div>

      Cent mil anys enrere el clima era molt m\u00e9s fred que ara i era f\u00e0cil de trobar pels boscos del Moian\u00e8s animals com rinoceronts, grans b\u00f2vids, \u00f3ssos, i tamb\u00e9 ferotges carn\u00edvors com les hienes o els lleons de les cavernes. Grups d'humans, els que ara anomenem \"homes de Neandertal\", es protegien del fred en cavitats com ara les\u00a0Toixoneres<\/span>\u00a0i el Toll<\/strong>, ca\u00e7aven animals i recollien els fruits del bosc per a la seva subsist\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div>

        \n
      • Els temps\u00a0neol\u00edtics i la cova del Toll<\/span><\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<\/div><\/div>
        \"\"<\/div><\/div>

        Fa cinc mil anys es produeix un dels canvis culturals m\u00e9s importants en la hist\u00f2ria de la humanitat. Han passat els grans freds i el clima \u00e9s molt semblant a l'actual; l'home domestica animals, conrea plantes<\/strong> per a la seva subsist\u00e8ncia i comen\u00e7a a arrelar-se en el territori.<\/strong> Entrem en el per\u00edode anomenat Neol\u00edtic.<\/strong><\/span>
        \nL'home d'aquest per\u00edode continua utilitzant coves, balmes i abrics naturals, per\u00f2 tamb\u00e9 comen\u00e7a a construir altres tipus d'assentaments a l'aire lliure. La cova del Toll, la de les\u00a0Toixoneres<\/span><\/strong>\u00a0i la balma del Gai<\/strong> s\u00f3n llocs on s'han trobat restes de la seva pres\u00e8ncia en forma de cer\u00e0mica, eines de pedra o d'os, estris que s\u00f3n testimonis de la vida quotidiana d'aquella gent.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div>

          \n
        • Fi de la prehist\u00f2ria. Dolmen de Puig-rod\u00f3<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/div><\/div>
          \"\"<\/div><\/div>

          Els d\u00f2lmens<\/strong> es comencen a construir a casa nostra al final del Neol\u00edtic. Moi\u00e0 i el Moian\u00e8s s\u00f3n una zona amb una important concentraci\u00f3 d\u2019aquests meg\u00e0lits, ja que en trobem una vintena<\/strong> de diferents tipologies, encara que generalment es caracteritzen per ser de petites dimensions. Destaca, sobretot, el de Puig-rod\u00f3.<\/strong> Un dolmen \u00e9s b\u00e0sicament un lloc d\u2019enterrament d\u2019una comunitat i tamb\u00e9 un senyal de possessi\u00f3 del territori.<\/span><\/p>\n

          Al tombant del primer mil\u00b7lenni i fins a mitjan segle IX es produeix un gran buit en la hist\u00f2ria moianesa. \u00danicament un petit testimoni trobat a la balma del Gai ens il\u00b7lustra sobre el per\u00edode ib\u00e8ric i alguna troballa escadussera de l\u2019\u00e8poca romana ens indica que Moi\u00e0 era lloc de pas, habitat segurament, per\u00f2 de forma molt dispersa.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div>

            \n
          • La primera esgl\u00e9sia<\/span><\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<\/div><\/div>
            \"\"<\/div><\/div>

            El 24 d'agost de l'any 939, Jordi, bisbe de Vic, Guillaran, bisbe de Barcelona, i els comtes Sunyer de Barcelona i Ermengol d'Ausona assistiren a l'acte de consagraci\u00f3 de l'esgl\u00e9sia de Santa Maria.<\/strong> Segurament en el seu lloc ja hi havia hagut una esgl\u00e9sia encara m\u00e9s antiga, fruit de l'acci\u00f3 repobladora duta a terme pel comte Guifre entre els anys 878 i 897. En aquell acte se li atorg\u00e0 la\u00a0parroquialitat<\/span>\u00a0i a m\u00e9s es posaren sota el seu domini tota una colla d'altres petites esgl\u00e9sies de la zona, com ara les de Sant Feliu de\u00a0Rodors<\/span>, Sant Pere de Ferrerons, Santa Coloma Sasserra, Sant Andreu de Castellcir, Sant Llogari de la Sala i Sant Pere de Marf\u00e0, prefigurant una certa capitalitat sobre un territori amb una poblaci\u00f3 que es comen\u00e7ava a consolidar i a organitzar socialment.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div>

              \n
            • El castell de Clar\u00e0<\/span><\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<\/div><\/div>
              \"\"<\/div><\/div>

              Les primeres not\u00edcies del\u00a0castrum de Clarano<\/i>\u00a0daten de les primeries del segle X. Tradicionalment sempre se n\u2019ha associat la propietat a la casa comtal de Barcelona i exercia com a centre del feu comtal de Moi\u00e0. Els comtes en cedien l\u2019administraci\u00f3 a algun noble que feia les funcions de castl\u00e0, guardant el terme i cobrant-ne les rendes. Aix\u00ed, doncs, el castell de Clar\u00e0<\/strong> fou administrat indistintament per membres de les cases de Cardona, Montcada, Rocafort o Pallars. A finals del segle XIV, havent perdut el seu inter\u00e8s militar i en ser adquirit pels Planella, fou pr\u00e0cticament abandonat, traslladant-se aquests a la nova edificaci\u00f3 de Castellnou de la Plana.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div>

                \n
              • El naixement de la vila<\/span><\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<\/div><\/div>
                \"\"<\/div><\/div>

                A red\u00f3s de l\u2019esgl\u00e9sia aviat s\u2019hi va edificar un petit nucli de cases formant una sagrera. L\u2019any 1131<\/strong> el terme \u00e9s posat sota domini del monestir de l\u2019Estany i en 1152<\/strong> el comte Ramon Berenguer IV atorg\u00e0 el dret de celebrar una fira anual i un mercat setmanal, cosa que fa pensar que Moi\u00e0 ja actuava com a centre de tota una colla de nuclis de poblaci\u00f3 de la contrada<\/strong>. Durant els segles XII, XIII i XIV<\/strong> la vila fou empenyorada en diverses ocasions per la corona com a garantia de pr\u00e9stecs que els reis demanaven per a finan\u00e7ar les seves guerres. En diverses ocasions van haver de ser els mateixos moianesos qui, amb els seus propis diners, ajudessin a tornar aquests deutes a fi de poder-se mantenir sota domini reial, sempre m\u00e9s benigne que el que podia exercir qualsevol altre senyor feudal.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div>

                  \n
                • Castellnou i els Planella<\/span><\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<\/div><\/div>
                  \"\"<\/div><\/div>

                  Els Planella<\/strong> eren una fam\u00edlia d'origen moian\u00e8s que van assolir durant els segles XIV i XV una gran fortuna i molta influ\u00e8ncia al costat dels comtes-reis. Al llarg del temps van tenir en propietat o arrendament diferents castells, com ara els de Tona, Castellcir, Granera,\u00a0Rodors<\/span>, Calders, Talamanca... L'any 1381 aconseguiren la propietat del castell de Clar\u00e0 i el domini feudal sobre Moi\u00e0.<\/strong> Edificaren, en un antic mol\u00ed que tenien, el gran casal g\u00f2tic de Castellnou de la Plana, que obtingu\u00e9 del rei el reconeixement de castell termenat.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div>

                    \n
                  • Moi\u00e0, carrer de Barcelona<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/div><\/div>
                    \"\"<\/div><\/div>

                    Comprant el castell de Clar\u00e0 i la vila, els Planella van arrodonir les considerables propietats que tenien a la rodalia. Els habitants de Moi\u00e0, per\u00f2, valent-se d\u2019antics privilegis reials, aconseguiren que aquesta venda es revoqu\u00e9s i fos \u00fanicament considerada com un empenyorament.<\/strong> Finalment els moianesos reuniren els 2.000 florins d\u2019or necessaris per a recomprar la vila<\/strong> i obtingueren del rei el privilegi de ser considerats com a carrer de Barcelona (1384), impedint aix\u00ed que la vila fos venuda o empenyorada mai m\u00e9s. Els Planella mantingueren encara molts anys drets sobre les rendes de Moi\u00e0, que amb el temps anaren venent al municipi. Aix\u00ed finalment Moi\u00e0 aconsegu\u00ed alliberar-se de qualsevol reminisc\u00e8ncia de domini feudal.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div>

                      \n
                    • L\u2019escut de Moi\u00e0<\/span><\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<\/div><\/div>
                      \"\"<\/div><\/div>

                      Una vegada aconseguit el privilegi de carreratge, els moianesos obtingueren els mateixos drets que els ciutadans de Barcelona i gaudiren de la protecci\u00f3 del Consell de Cent barcelon\u00ed.<\/strong> El 30 de maig de 1385<\/strong>, Ramon Valls, conseller de Barcelona, va rebre l\u2019homenatge dels moianesos i en senyal d\u2019uni\u00f3 amb Barcelona va clavar a cada un dels portals de la vila l\u2019escut de Barcelona<\/strong>. Des d\u2019aquella data Moi\u00e0 utilitza aquest escut, amb una petita variaci\u00f3: al mig hi porta representat un croat d\u2019argent, anomenat tamb\u00e9 dineret. La inclusi\u00f3 d\u2019aquesta moneda a l\u2019escut<\/strong> simbolitza i recorda que foren els moianesos qui, amb els seus propis diners, compraren la seva llibertat del jou feudal.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div>

                        \n
                      • El primer creixement<\/span><\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<\/div><\/div>
                        \"\"<\/div><\/div>

                        A finals del segle XIII Moi\u00e0 tenia quatre carrers,<\/strong> els actuals del Forn i les Joies, el de Sant Antoni i un carrer que hi havia on ara hi ha la pla\u00e7a. Durant el segle seg\u00fcent tot aquest conjunt fou emmurallat<\/strong>. El creixement dels segles XVI i XVII<\/strong> va propiciar que sorgissin carrers fora del per\u00edmetre de muralle<\/strong>s, naixent aix\u00ed els ravals. El primer fou el raval de Dalt, actual carrer de Sant Sebasti\u00e0, que anava fins al lloc anomenat collet de Sant Mart\u00ed, on s\u2019edificaria en 1620 l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Josep. Despr\u00e9s sorgiria la M\u00e0nega, antic cam\u00ed ral de Manresa, el raval de Baix (carrer de Sant Josep) i els actuals carrers de la Tosca, de la Cendra, de Santa Magdalena i posteriorment el Palau de Baix i el Vall.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div>

                          \n
                        • Paraires i teixidors<\/span><\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<\/div><\/div>
                          \"\"<\/div><\/div>

                          Per un document de finals del segle XIII sabem que a Moi\u00e0 ja hi havia teixidors.<\/strong> A finals del segle XV la ind\u00fastria de la llana an\u00e0 adquirint import\u00e0ncia i l\u2019any 1523 es va constituir el gremi de paraires i teixidors de Moi\u00e0,<\/strong> sota el patronatge de sant Miquel. La seva \u00e8poca de m\u00e0xima esplendor va ser entre els segles XVII i XVIII, arribant a funcionar a Moi\u00e0 una mitjana de 100 telers<\/strong> i donant feina aproximadament a unes 1.300 persones<\/strong>, la major part dones, que es dedicaven a filar. El gremi o confraria, a m\u00e9s de ser una associaci\u00f3 de car\u00e0cter religi\u00f3s, controlava la qualitat de la llana que s\u2019emprava, la qualitat i mida de les peces obtingudes i el proc\u00e9s d\u2019acabat de les robes, essent les m\u00e9s preuades les estamenyes negres.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div>

                            \n
                          • La pagesia<\/span><\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<\/div><\/div>
                            \"\"<\/div><\/div>

                            Un cop superades les crisis de finals del segle XVI<\/strong>, bona part dels segles XVII i XVIII<\/strong> s\u00f3n de relativa prosperitat per a la pagesia.<\/strong> A Moi\u00e0 hi ha gaireb\u00e9 un centenar de masies i \u00e9s en aquesta \u00e8poca quan moltes s\u00f3n reformades i engrandides. Tamb\u00e9 hi ha molta gent del poble que t\u00e9 com a principal sosteniment el conreu de la terra.<\/strong> La base dels conreus s\u00f3n els cereals i l'aprofitament dels recursos naturals i forestals. La pres\u00e8ncia de la vinya<\/strong>, en molts llocs base de la prosperitat agr\u00edcola, \u00e9s molt residual, a causa principalment de la duresa del clima. En aquesta \u00e8poca es produeix una forta concentraci\u00f3 en la propietat de la terra, deguda en molts casos a processos d'endeutament o al fet que persones procedents d'altres \u00e0mbits, com ara paraires enriquits, comencen a adquirir terres cultivables i masos, invertint aix\u00ed els r\u00e8dits procedents del comer\u00e7 o de la producci\u00f3 t\u00e8xtil.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div>

                              \n
                            • La nova esgl\u00e9sia parroquial<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/div><\/div>
                              \"\"<\/div><\/div>

                              A partir de 1674 es comen\u00e7a la construcci\u00f3 d'una nova esgl\u00e9sia parroquial<\/strong>, ja que l'antiga s'havia anat quedant petita. Les obres foren acabades definitivament l'any 1749.<\/strong> Van ser dirigides entre 1674 i 1730 per membres de la fam\u00edlia de mestres de cases moianesos dels Torrents, a qui cal atribuir amb tota probabilitat la tra\u00e7a del campanar. La darrera part de la construcci\u00f3 fou portada a terme per membres de la nissaga de constructors vigatans Moret\u00f3. Paral\u00b7lelament a l'edificaci\u00f3 exterior, fou moblat l'interior amb una quinzena de retaules<\/strong>, alguns aprofitats de l'antiga construcci\u00f3; la majoria, per\u00f2, de factura barroca. Cal destacar-ne el del Roser, obra dels manresans Sunyer, i el major, dels vigatans Moret\u00f3.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div>

                                \n
                              • Els rellotgers de Moi\u00e0<\/span><\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<\/div><\/div>
                                \"\"<\/div><\/div>

                                Durant la segona meitat del segle XVIII<\/strong> apareix a Moi\u00e0 una manufactura de rellotges.<\/strong> El primer constructor conegut \u00e9s Josep\u00a0Senesteva<\/span>, many\u00e0 originari de Santpedor que construeix rellotges de campanar i dom\u00e8stics al seu taller del raval de Dalt. A la seva mort seguir\u00e0 l'ofici el seu ajudant Francesc Crusat, que continuar\u00e0 fabricant fins a aproximadament l'any 1830. Es calcula que en aquest per\u00edode van construir aproximadament uns sis-cents rellotges<\/strong> de diferents tipus, dels quals, entre dom\u00e8stics i de campanar, se'n conserven actualment uns cinquanta, en mans de particulars i col\u00b7leccionistes. El rellotge que actualment hi ha al campanar de Sant Josep hi fou col\u00b7locat l'any 1780 i \u00e9s obra de Josep\u00a0Senesteva<\/span>; ha estat restaurat fa pocs anys i encara funciona a la perfecci\u00f3.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div>

                                  \n
                                • La guerra del Franc\u00e8s<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/div><\/div>
                                  \"\"<\/div><\/div>

                                  El segle XIX<\/strong> fou ple de turbul\u00e8ncies arreu del pa\u00eds i Moi\u00e0 no en va ser una excepci\u00f3. Entre 1808 i 1814 va patir les conseq\u00fc\u00e8ncies de la guerra del Franc\u00e8s.<\/strong> Va ser atacada i ocupada almenys en set ocasions, algunes de les quals deixaren un nombre considerable de morts. El juny de 1809<\/strong>, en una d'aquestes ocupacions moriren 65 persones<\/strong>, de les quals 47 eren moianesos, i es va saquejar i cremar un nombre considerable de cases. Una epid\u00e8mia a finals de 1809<\/strong> i principis de 1810 va agreujar encara m\u00e9s la situaci\u00f3, provocant una gran mortaldat. Cal destacar tamb\u00e9 la participaci\u00f3 73 homes del sometent de Moi\u00e0 en la batalla del Bruc.<\/span><\/p>\n

                                  Un fet a destacar d'abans de la guerra: l'any 1806 Puig-rod\u00f3 va ser un dels punts que serviren per a determinar la mesura de l'arc de meridi\u00e0 entre\u00a0Dunquerke<\/span>\u00a0i Barcelona, mesura que havia de ser la base del sistema m\u00e8tric decimal.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div>

                                    \n
                                  • La primera carlinada i la crema de Moi\u00e0<\/span><\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<\/div><\/div>
                                    \"\"<\/div><\/div>

                                    Quan la vila encara no s'havia refet de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la guerra del Franc\u00e8s, va patir els estralls de la primera guerra carlina.<\/strong> Moi\u00e0 era vila lliberal i, en ser lloc de pas, fou sempre escenari de diferents batusses. Els dies 8 i 9 d'octubre de 1839<\/strong> va ser atacada per les tropes carlines<\/strong> de\u00a0Charles<\/span>\u00a0d'Espagnac<\/span>. La guarnici\u00f3 moianesa i gran nombre de paisans es van refugiar al col\u00b7legi dels Escolapis i a l'esgl\u00e9sia parroquial. El poble va ser saquejat i es cremaren m\u00e9s de 300 cases<\/strong>. Els refugiats a l'esgl\u00e9sia van ser fets presoners i traslladats a Berga. El fort\u00ed dels Escolapis, anomenat \"Fort\u00edn<\/span>\u00a0de la Reina\", va ser atacat i la totalitat dels seus defensors morts. En total, 120 moianesos van perdre la vida en aquell atac, sense rebre en cap moment ajut de les tropes lliberals del general Vald\u00e9s, que voltaven per la comarca.<\/span>
                                    \nAquest fet va representar un cop molt dur per a la vida social i econ\u00f2mica de Moi\u00e0, i la indemnitzaci\u00f3 rebuda del govern, que encara s'anava pagant en 1852, no va ser m\u00e9s que un peda\u00e7. La crema o incendi de Moi\u00e0<\/strong> va significar tamb\u00e9 la fi de la ind\u00fastria dels paraires i teixidors, model industrial que a inicis del segle ja havia entrat en crisi per la incipient mecanitzaci\u00f3, ja que l'incendi va significar la pr\u00e0ctica destrucci\u00f3 de tota la seva maquin\u00e0ria.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div>

                                      \n
                                    • El prove\u00efment d\u2019aigua<\/span><\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<\/div><\/div>
                                      \"\"<\/div><\/div>

                                      En la segona meitat del segle XIX<\/strong> es fan alguns intents de revitalitzar la ind\u00fastria t\u00e8xtil.<\/strong> Destaca en aquest aspecte la personalitat de Josep Coma i Passarell (1831-1915). Coma, hereu d\u2019un important patrimoni, va establir una f\u00e0brica i necessitava aigua per a fer funcionar el tint que hi tenia. A partir de 1868 va comprar l\u2019aigua de dues fonts<\/strong> (la de Passarell i la de l\u2019Avi) i la va conduir a la seva f\u00e0brica, arribant a un acord amb l\u2019ajuntament per a subministrar-ne tamb\u00e9 a la vila. A partir d\u2019aquest fet, els propietaris de Castellnou i el Mol\u00ed d\u2019en Pujol li posen un plet, ja que consideraven que l\u2019aigua que es portava al poble els feia falta per a fer funcionar els seus molins. Les disputes s\u2019allargaren molt temps i el cas no va quedar resolt fins gaireb\u00e9 trenta anys despr\u00e9s, essent el poble, que patia una manca cr\u00f2nica d\u2019aigua, qui en pat\u00ed les conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div>

                                        \n
                                      • La Lliga de Defensa de l\u2019Arbre Fruiter<\/span><\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<\/div><\/div>
                                        \"\"<\/div><\/div>

                                        El 17 d'agost de 1904 el tenor moian\u00e8s Francesc\u00a0Vi\u00f1as<\/span>\u00a0fundava la Lliga de Defensa de l'Arbre Fruiter<\/strong> amb dos objectius ben clars: ajudar a millorar l'economia pagesa<\/strong> i buscar una regeneraci\u00f3 c\u00edvica de la societat<\/strong>, fet, aquest \u00faltim, que amb el pas del temps s'acabaria imposant. El mateix dia s'institu\u00efa, com a culminaci\u00f3 de la feina feta durant tot l'any, la Festa de l'Arbre Fruiter, celebraci\u00f3 que va tenir lloc per primera vegada l'any 1905 i que, amb l'\u00fanica interrupci\u00f3 de la guerra civil, encara se celebra. Les dues primeres festes van anar acompanyades d'unes llu\u00efdes desfilades de carrosses. A red\u00f3s de la Lliga tamb\u00e9 es van fundar, l'any 1909, el Sindicat Agr\u00edcola, la Caixa Rural i d'Estalvis de Moi\u00e0 i el Butllet\u00ed, primer assaig de premsa peri\u00f2dica local, que va perdurar fins a 1936.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div>

                                          \n
                                        • L\u2019electricitat<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/div><\/div>
                                          \"\"<\/div><\/div>

                                          L'any 1907 l'enginyer industrial V\u00edctor Roqueta va comprar una antiga f\u00e0brica de telers de m\u00e0 al carrer de Sant Josep<\/strong>. All\u00e0 va instal\u00b7lar-hi maquin\u00e0ria per a la producci\u00f3 d'electricitat<\/strong> i va crear l'empresa \"La electro<\/span>-industrial de\u00a0Moy\u00e1<\/span>\" amb l'objectiu de subministrar electricitat per a l'enllumenat p\u00fablic i privat.<\/strong> Va estendre tamb\u00e9 una l\u00ednia fins a Castellter\u00e7ol i, fruit d'aix\u00f2, s'associ\u00e0 amb l'industrial castellter\u00e7olenc Hip\u00f2lit Roger ampliant la xarxa i subministrant fluid el\u00e8ctric a altres pobles. Curiosament, fins a l'any 1914 cap industrial moian\u00e8s no es decid\u00ed a utilitzar la nova font d'energia per a moure els telers de les f\u00e0briques. La companyia va subsistir fins als primers anys vint, quan fou absorbida per l'empresa\u00a0Energ\u00eda<\/span>\u00a0El\u00e9ctrica<\/span>\u00a0de\u00a0Catalu\u00f1a<\/span>, antecessora de FECSA.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div>

                                            \n
                                          • Els primers estiuejants<\/span><\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<\/div><\/div>
                                            \"\"<\/div><\/div>

                                            A la primeria del segle XX apareix el fenomen de l'estiueig.<\/strong> Fam\u00edlies barcelonines benestants, algunes amb arrels moianeses, es desplacen per passar l'estiu fora de la ciutat. Neixen aix\u00ed les primeres cases d'estiueig.<\/strong> A Moi\u00e0 tenim els exemples de Ca l'Alter, la Col\u00f2nia Vilardell, La Pineda o la casa\u00a0Gallart<\/span>. Aquests primers estiuejants demanen una s\u00e8rie de serveis que es tradueixen en una ajuda als ingressos de moltes fam\u00edlies moianeses. En aquests anys apareixen a Moi\u00e0 els primers cotxes i es modernitzen els transports p\u00fablics. El \"Pau de Caldes\" (antecessor de l'actual\u00a0Sagal\u00e9s<\/span>), retira les dilig\u00e8ncies de cavalls i comen\u00e7a a utilitzar autom\u00f2bils per a fer el servei de viatgers fins a Barcelona, a causa del fet que Caldes, Sant Feliu de Codines, Castellter\u00e7ol i Moi\u00e0 s'han convertit en importants centres d'estiueig.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div>

                                              \n
                                            • La feina a la f\u00e0brica<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/div><\/div>
                                              \"\"<\/div><\/div>

                                              L'economia moianesa del primer ter\u00e7 del segle XX es basava en l'agricultura i la ind\u00fastria t\u00e8xtil<\/strong>. La mecanitzaci\u00f3 de les f\u00e0briques<\/strong> no va comen\u00e7ar fins a 1914,<\/strong> quan es van instal\u00b7lar telers mec\u00e0nics a la Central. Posteriorment va venir el Vapor (1917), les Faixes (1924) i cal\u00a0Comadran<\/span>\u00a0(1935)<\/strong>, quedant encara algunes f\u00e0briques funcionant amb telers de m\u00e0. La feina a la f\u00e0brica representava gaireb\u00e9 l'\u00fanica possibilitat de treball per a les dones, que amb els seus sous ajudaven a les migrades economies de bona part dels moianesos de l'\u00e8poca. Les jornades a la f\u00e0brica eren llargues i penoses, i durant molts anys sense cap mena de prestaci\u00f3 social: si no es treballava, no es cobrava, i quan la feina minvava, tothom a casa i sense cobrar res.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div>

                                                \n
                                              • La guerra civil<\/span><\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<\/div><\/div>
                                                \"\"<\/div><\/div>

                                                Tota la d\u00e8cada dels anys trenta va ser convulsa, a Moi\u00e0. Els primers anys de la Rep\u00fablica<\/strong> van ser de gran conflictivitat per a la pagesia. Durant aquests anys, per\u00f2, es van crear dues institucions culturals<\/strong> importants: la biblioteca p\u00fablica i el museu<\/strong> (1935). Tamb\u00e9 va quedar resolt definitivament el problema de l'aigua (1931). El comen\u00e7ament de la guerra civil va representar dos anys i mig de pen\u00faries per als moianesos, si b\u00e9 la vila no va ser front de guerra fins al gener de 1939.<\/strong> El moviment revolucionari del juliol de 1936 va portar la destrucci\u00f3 de bona part dels edificis religiosos<\/strong> i del seu patrimoni art\u00edstic i tot un reguitzell de morts, tant a causa de l'esclat revolucionari dels primers moments, com en el front de guerra i en la posterior repressi\u00f3 despr\u00e9s del triomf franquista.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div>

                                                  \n
                                                • La llarga postguerra<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/div><\/div>
                                                  \"\"<\/div><\/div>

                                                  A les pen\u00faries de la guerra cal afegir-hi una dura postguerra, plena d\u2019escassetats.<\/strong> S\u00f3n els anys de la cartilla de racionament i d\u2019una dura repressi\u00f3 per a qualsevol persona que hagu\u00e9s tingut relaci\u00f3 amb el r\u00e8gim anterior. L\u2019any 1943 es va comen\u00e7ar un ambici\u00f3s projecte de creixement del poble, la Urbanitzaci\u00f3 Sud,<\/strong> que posava les bases del creixement urb\u00e0 a tot el sector de l\u2019actual pla\u00e7a de Catalunya. Entre 1947 i 1949 van aixecar-se dos grans edificis<\/strong> junts: el Gran Hotel i el Teatre Vi\u00f1as<\/strong>, que, malgrat tenir un funcionament irregular per la desproporci\u00f3 de les seves capacitats, van representar una important ajuda al desenvolupament econ\u00f2mic del Moi\u00e0 dels anys quaranta i cinquanta.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div>

                                                    \n
                                                  • La crisi t\u00e8xtil i el tancament de f\u00e0briques<\/span><\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<\/div><\/div>
                                                    \"\"<\/div><\/div>

                                                    Un fet que va marcar el final del franquisme i els inicis de la democr\u00e0cia va ser la crisi del ram t\u00e8xtil.<\/strong> En pocs anys van tancar les dues empreses m\u00e9s importants del poble: el Vapor i cal\u00a0Comadran<\/span>. El seu impacte va ser molt fort per al Moi\u00e0 d'aquells anys. El Vapor<\/strong> torn\u00e0 a obrir al cap d'un quant temps, per\u00f2 cal\u00a0Comadran<\/span>\u00a0va tancar definitivament, deixant sense feina 270 treballadors. L'impacte d'aquests tancaments va ser un dels primers reptes de l'ajuntament que sorg\u00ed de les primeres eleccions municipals democr\u00e0tiques l'any 1979. En aquest per\u00edode es recuperen moltes de les antigues tradicions,<\/strong> es consolida la celebraci\u00f3 de l'Onze de Setembre i l'est\u00e0tua de Rafel Casanova torna a ocupar el seu lloc, d'on havia estat retirada l'any 1939.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div>

                                                      \n
                                                    • El Moi\u00e0 d\u2019avui<\/span><\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<\/div><\/div>
                                                      \"\"<\/div><\/div>

                                                      En els darrers anys Moi\u00e0 ha crescut molt, passant de ser un poble amb poc m\u00e9s de 3.000 habitants a una poblaci\u00f3 de m\u00e9s de 5.700. <\/strong>Una part d\u2019aquest creixement s\u2019ha produ\u00eft per la vinguda de ciutadans d\u2019altres pa\u00efsos.<\/strong> L\u2019agricultura i la ramaderia tradicionals han anat perdent pes en favor de la ind\u00fastria, el comer\u00e7 i els serveis.<\/strong> Moi\u00e0 en aquests anys tamb\u00e9 s\u2019ha consolidat com a dest\u00ed tur\u00edstic, lloc d\u2019estiueig i de segona resid\u00e8ncia i com a centre comercial i de serveis dels pobles de la rodalia.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

                                                      Moi\u00e0 i el Moian\u00e8s El Moian\u00e8s \u00e9s un altipl\u00e0 que s\u2019aixeca al centre de Catalunya entre el Pla de Bages, la Plana de Vic i el Vall\u00e8s. Es tracta d\u2019un espai amb personalitat geogr\u00e0fica pr\u00f2pia, ben diferenciada dels territoris que l\u2019envolten i amb unes al\u00e7ades que varien entre 600 i 1000 metres, cosa que fa que es consideri com una comarca natural independent. El Moian\u00e8s el formen deu municipis: Moi\u00e0, Calders, Monistrol de Calders, l\u2019Estany i Santa Maria d\u2019Ol\u00f3, Castellter\u00e7ol, Castellcir, Granera, Sant Quirze Safaja\u00a0 i Collsuspina. La seva extensi\u00f3 total \u00e9s de 335 km\u00b2 i t\u00e9 una poblaci\u00f3 censada d\u201911.417 habitants. Si b\u00e9 tradicionalment l\u2019economia del Moian\u00e8s es basava en l\u2019agricultura, en els darrers anys aquesta ha anat perdent pes espec\u00edfic en favor de la ind\u00fastria. El sector serveis, localitzat principalment a Moi\u00e0 i Castellter\u00e7ol com a nuclis m\u00e9s importants de poblaci\u00f3, ha anat agafant import\u00e0ncia, i m\u00e9s modernament el turisme, que mira de desenvolupar el gran potencial que en aquest sector t\u00e9 el Moian\u00e8s. Va passar fa \u2026 Ara fa cent mil anys Cent mil anys enrere el clima era molt m\u00e9s fred que ara i era f\u00e0cil de trobar pels boscos del Moian\u00e8s animals com rinoceronts, grans b\u00f2vids, \u00f3ssos, i tamb\u00e9 ferotges carn\u00edvors com les hienes o els lleons de les cavernes. Grups d’humans, els que ara anomenem “homes de Neandertal”, es protegien del fred en cavitats com ara les\u00a0Toixoneres\u00a0i el Toll, ca\u00e7aven animals i recollien els fruits del bosc per a la seva subsist\u00e8ncia.<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"template-fullwidth.php","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-159","page","type-page","status-publish","hentry"],"rttpg_featured_image_url":null,"rttpg_author":{"display_name":"Ajuntament de Moi\u00e0","author_link":"https:\/\/www.moia.cat\/web\/author\/ajuntament\/"},"rttpg_comment":0,"rttpg_category":null,"rttpg_excerpt":"Moi\u00e0 i el Moian\u00e8s El Moian\u00e8s \u00e9s un altipl\u00e0 que s\u2019aixeca al centre de Catalunya entre el Pla de Bages, la Plana de Vic i el Vall\u00e8s. Es tracta d\u2019un espai amb personalitat geogr\u00e0fica pr\u00f2pia, ben diferenciada dels territoris que l\u2019envolten i amb unes al\u00e7ades que varien entre 600 i 1000 metres, cosa que fa…","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.moia.cat\/web\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/159","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.moia.cat\/web\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.moia.cat\/web\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.moia.cat\/web\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.moia.cat\/web\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=159"}],"version-history":[{"count":62,"href":"https:\/\/www.moia.cat\/web\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/159\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7823,"href":"https:\/\/www.moia.cat\/web\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/159\/revisions\/7823"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.moia.cat\/web\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=159"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}